La Fundació per al Desenvolupament Humà i Social (Fundsocial) ha vingut desenvolupant des de fa tres anys un programa dirigit a joves amb l’objectiu de donar-los motius i eines per a la seva bona inserció educativa, laboral i social. El Programa Social de Lideratge Jove és un programa intensiu de 30-34 hores de durada, dotat d’una metodologia específica a les necessitats dels joves que ni estudien ni treballen (ni nis) i adaptat també als repetidors reiterats en risc d’abandonament. Aborda específicament i prioritàriament la manca de motivació i les dificultats objectives d’aprenentatge.
L’EXECUCIÓ DEL PROGRAMA 2016
1) ESCOLA LLOR (Sant Boi de Llobregat)
Característiques del grup
Es tracta d’un grup de nois i noies repetidors reiterats d’ESO força diferents, però amb un tret comú de certa hiperactivitat. El nivell d’atenció, ha estat fluctuant, però es podia reconduir. Es va observar alguna problemàtica concreta de tractament psicològic que es va comentar amb el responsable del grup.
Objectius. Com s’ha treballat?
Des de l’inici del curs es van detectar dos subgrups bàsics en la dinàmica de les sessions: el subgrup amb una conducta i intervencions més expansives, juganeres i disruptives, i l’altre grup de concentració dificultosa. Per tant es van treballar, sobretot, les relacions intragrup, amb les seves aliances i les relacions de refús. Sobre una base teòrica i una majoria de pràctica (20%-80%) les sessions obligaven a l’alumne a no ser un mer espectador, sinó a participar, cadascun amb les seves eines i capacitats. Això va permetre veure la problemàtica existent en els diàlegs i expressions.
Es va treballar sobre tècniques de comunicació verbal i no verbal com l’expressió i llenguatge corporal, l’autoestima, la seguretat, la higiene postural, la intel·ligència emocional, la improvisació en el discurs i el diàleg i com gestionar tot això. També la descoberta personal i dels altres amb uns exercicis orientats a parlar de les seves experiències, el que va fer que sorgís com a tema preocupant i viu el del bulling i les diferents maneres de viure’l i afrontar-lo.
La manca de coneixements es va treballar amb la capacitat de comprensió lectora, expressió escrita i exposició oral.
Resultat de les sessions
Es van assolir part dels objectius mitjançant la millora de les seves aptituds, motivació i expectatives de futur. El seguiment del resultat del curs és dut a terme per l’entitat organitzadora en coordinació amb la responsable del 2n. cicle de l’ESO de l’escola Llor.
2) CENTRES I ENTITATS DE SANT BOI DE LLOBREGAT
Característiques del grup
En aquesta ocasió, i per tal de garantir un grup de 15-20 participants entre joves de 3r. i 4t d’ESO, repetidors reiterats i per tant en risc d’abandonament, la Fundació per el Desenvolupament Humà i Social va organitzar unes reunions amb docents i responsables de centres i entitats de Sant Boi de Llobregat, per tal de donar a conèixer el Programa Social de Lideratge Jove. El resultat va ser un grup amb joves provinents de l’escola Padagogium Cos, de l’Esplai Eixida, del Centre Obert Lola Anglada i de l’Institut Rubió i Ors. Molts d’ells no es coneixien, però malgrat això, a nivell disciplinari cal destacar la correcció i l’atenció en les sessions. També la motivació ha realitzar les activitats proposades malgrat certa reticència a l’inici.
Amb aquest grup, també es va engegar un programa especial amb la Unió Esportiva Santboiana per incorporar el rugby com a eina formativa en la superació i l’esforç. La majoria s’hi van apuntar amb uns resultats excel·lents.
Objectius. Com s’ha treballat?
Es va treballar la descoberta i aplicació de la motivació personal alternant petites introduccions teòriques amb una activitat i una reflexió posterior sobre la mateixa. El fet d’introduir mitjans didàctics com petits vídeos, targetes “metaplan” o bé un role-playing, va ajudar a que s’impliquessin de forma molt activa amb aportacions molt interessants pel grup.
A través del coaching motivacional, es van donar les eines per descobrir la pròpia modalitat de lideratge i crear les condicions en que es basa: valors, capacitats i habilitats, àrees de desenvolupament i accions precises a realitzar. També les tècniques de comunicació verbal i no verbal van complementar el treball dels joves a l’hora de descobrir o bé potenciar una sèrie de recursos com l’expressió oral, el gest, la veu, la respiració, la improvisació, el treball d’equip, l’observació, el diàleg i l’autodomini.
Pel que fa a la comprensió lectora i expressió escrita, es van treballar textos molt bàsics per tal de millorar la capacitat per identificar primer el que es volia expressar per escrit.
Resultat de les sessions
En aquest grup es van cobrir els objectius sobre el 90% dels alumnes. La predisposició de la gran majoria a treballar temes que els hi afecten molt directament en la seva vida quotidiana, com és a l’escola, la família o bé els amics, els va motivar des del primer moment i durant les sessions van mostrar moltes inquietuds i necessitat de ser escoltats, fins i tot dos participants van demanar a la professora tutories personals.
Com a conclusió una nota que ens va enviar un dels docents i que defineix molt bé quins objectius persegueix el programa social de lideratge jove: “Fue un regalo haber trabajado con estos jóvenes, e inspirador para seguir trabajando con personas de esta edad, por la posibilidad de que construyan una mejor vida”
3) UNIÓ ESPORTIVA SANTBOIANA. RUGBY (Sant Boi de Llobregat)
La Fundsocial i la Unió Esportiva Santboiana (UES) van signar un conveni per afavorir el desenvolupament del “Programa Social de Lideratge Jove” a través de l’entrenament en l’esport del rugby en les instal·lacions de la UES. Els joves dels centres i entitats de Sant Boi de Llobregat apuntats al Programa, podien completar la seva formació amb el rugby.
L’objectiu d’aquesta pràctica esportiva era millorar el rendiment escolar basant-se en els valors del rugby: disciplina, esforç, sacrifici diversió, esperit d’equip i respecta, a fi d’educar el caràcter.
Es va escollir un tècnic responsable del grup a qui es va encomanar la formació. Abans de començar a entrenar es van fer unes petites activitats perquè sabessin les normes bàsiques i ja haguessin tingut alguna mena de contacte amb aquest esport. Se’ls hi va donar una equipació i podien anar a entrenar tres cops per setmana durant una hora i mitja.
El resultat d’aquesta experiència és del tot positiu doncs la majoria dels nois es van integrar perfectament en l’equip de rugby de la seva categoria. Van avançar esportivament d’una forma progressiva amb reptes apropiats a la seva situació. Cal dir que molts era la primera vegada que feien un esport i per tant el compromís setmanal dels entrenaments i l’exigència física i mental era molt més alta. Aquesta disciplina té traducció en el desenvolupament de les seves capacitats per l’estudi.
4) CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL ( Barcelona) Primer curs
Característiques del grup
Un grup de 20 nois i noies d’entre 18 i 23 anys, força heterogeni, en situació de vulnerabilitat social derivada de la situació econòmica i manca de referents familiars en molts casos. Els joves van ser prèviament seleccionats pels responsables del Casal dels Infants , doncs les sessions del Programa Social de Lideratge Jove els oferia una formació competencial complementaria a la que ofereix el Casal per tal d’accedir a un nivell òptim d’autonomia i a una inserció socio-laboral .
Objectius. Com s’ha treballat?
Es va treballar la manca de motivació relacionada amb la seva baixa socialització. Inicialment es feia laboriós connectar amb ells per propiciar la participació en les activitats i així poder esmenar les seves mancances. Es van fer unes sessions de coaching motivacional que van assentar les bases per activar l’interès dels joves i la participació en els diferents exercicis proposats. Els objectius es van haver d’adaptar a la llengua dels alumnes, però es va treballar molt bé la descoberta i aplicació de la motivació personal com a aspecte clau en els líders i en els emprenedors tot plantejant l’emprenedoria com a fórmula per a l’ocupació. Es van desglossar els aspectes que motiven i com es construeix el lideratge, diferenciant entre lideratge natural i lideratge conferit.
Les tècniques de comunicació verbal i no verbal tenien com a objectiu que els alumnes guanyessin en seguretat comunicativa, control i autoestima. La comunicació emocional és la que els hi va costar més.
Des de les sessions de millora de l’ocupabilitat i inserció laboral es van treballar les tècniques d’avaluació i autoavaluació per a cercar una feina en consonància als interessos, motivacions, capacitats i qualitats personals. Des de la perspectiva del “voler, saber, saber ser, saber fer” es van facilitar eines i qüestions per a saber com som i saber que podem oferir. Es van plantejar les competències genèriques més sol·licitades a les empreses, tot convidant als joves a la revisió de les competències pròpies.
En la comprensió lectora i l’expressió escrita, i com a conseqüència de la dificultat objectiva per l’aprenentatge, es va treballar en petits grups i de forma més individualitzada. Es van utilitzar textos de tipologia diversa i material pedagògic.
Resultat de les sessions
Els objectius es van assolir en un 90% doncs malgrat una desmotivació inicial, darrera hi havia un treball previ fet des del Casal del Infants, la qual cosa va facilitar la predisposició dels alumnes a participar de forma activa en la majoria de sessions, mostrant una gran voluntat per superar la situació, moltes vegades de marginació, en que es troben. Podem afirmar, com a tendència, que els immigrants que estan inserits en grups socials d’acollida presenten una millor resposta que els autòctons, i per tant fa possible una més clara identificació de les causes objectives que faciliten o dificulten la seva millora i recuperació.
5) CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL ( Barcelona) Segon curs
Característiques del grup
Un grup de 15 joves d’edats compreses entre els 19-25 anys, de nacionalitats molt diverses (Marroc, Veneçuela, Bòsnia, Perú, Equador Bolívia i República Dominicana), però amb un objectiu laboral de futur clar i amb coneixements de la ruta precisa per a assolir-lo.
Objectius. Com s’ha treballat?
Amb aquest grup es va començar a treballar l’àrea de motivació a partir de la millora de l’autoestima basada en la descoberta de les seves capacitats.
Després d’un treball individual i amb el grup, es va aconseguir fer emergir les motivacions per poder ajudar-los a reorientar-les i concretar-les mitjançant les tècniques de comprensió verbal i no verbal i el coaching motivacional.
Per aconseguir la millora de les seves capacitats d’aprenentatge, factor decisiu en la desmotivació, es va avançar en les seves capacitats lectores i sobretot, en la valoració que tenien sobre la utilitat de llegir.
Pel que fa a l’orientació es va treballar el tema de l’objectiu professional i la planificació estratègica per a assolir aquest objectiu. Es van apuntar elements claus en la recerca de feina i en el mercat de treball, com l’impacta de la tecnologia. Es va reforçar la idea d’acció cap a la independència personal i l’autonomia, la ciutadania, el respecte cap als demés i a un mateix, i el ser un element d’interès per a la societat i pel mercat de treball.
Resultat de les sessions
Es van assolir els objectius en un 80% del grup, doncs algun jove no va assistir a totes les sessions. Destacar la solidesa d’algun perfil, la gran evolució i elevat interès per aprendre, així com una molt bona predisposició i implicació emocional al fer els exercicis. El grup tenia clar el seu objectiu de recerca de feina i això es va notar a l’hora de participar en les sessions fent-les molt més àgils i dinàmiques.
6) CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL (Barcelona) Tercer curs
Característiques del grup
El col·lectiu a qui es va adreçar aquest tercer curs del Casal dels Infants del Raval, eren joves d’entre 18 i 23 anys, en un moment d’activació laboral tot i que hi ha intenció d’incorporar algun perfil de la Mina.
Observació final
El Programa 2016 no ha comptat, per primera vegada, amb la subvenció de l’Ajuntament de Barcelona. Això ha fet que el nombre de cursos realitzat hagi estat menor.
Consideracions finals 2016
- La millora de l’activitat econòmica ha comportat una reducció de la xifra d’atur juvenil, creant un marc més favorable a la reducció de ninis. Aquesta millora no modifica però el fet que la xifra continuï sent extraordinàriament alta, generadora d’un important llast present i futur sobre l’economia. De fet, el flux continuat de ninis, es cronifica amb el pas dels anys convertint-se en aturats de llarga durada, de persones que no han assolit mai una experiència laboral mínimament continuada. Aquest fet que ja representa en si mateix una tragèdia humana per cada una de les persones afectades, és generadora d’una llosa massa gran per la dimensió de l’economia espanyola.
- La reducció dràstica de l’activitat en la construcció, i la crisis, ha generat un menor abandonament escolar, però el problema del repetidor reiterat en la ESO, que acaba abandonant, es manté intocable perquè la seva genealogia, és diferent del qui no acabava la secundaria obligatòria per treballar a la construcció amb sous relativament elevats per la seva edat. El repetidor reiterat és una persona que acaba abandonant senzillament perquè no està en condicions de superar els cursos ( tercer o quart). Ells són la font principal que alimenta els ninis. Mentre no hi hagi una actuació massiva per part de les administracions públiques de caràcter integral, no només educativa, que integri també les administracions locals, el problema continuarà sent molt greu.
- En ambdós aspectes la situació a Catalunya no s’aparta en aquest cas de la mitjana espanyola, i per tant ens situa en els últims llocs de la U.E., juntament amb uns pocs països que presenten, però, economies menys desenvolupades, de menor complexitat que la catalana. Hi ha en aquest sentit una cridanera excepcionalitat.
- Després dels cursos duts a terme es pot afirmar, amb una certesa raonable, que l’abordatge dels ninis i repetidors reiterats exigeix una metodologia que abordi sistemàticament tres aspectes.
- La manca de motivació que afecta a la gran majoria, de l’ordre del 70% dels col·lectius de referència.
- Les dificultats objectives per a l’aprenentatge, que retroalimenta la manca d’estima i desmotivació, o frena en altres casos, el progrés. No és que la persona no vulgui superar els estudis, treballar, sinó que la consciència de la seva dificultat de comprensió el Un de cada cinc alumnes dels grups de referència es troben en aquesta situació.
- Finalment de l’ordre del 10% el que presenten són problemes de caràcter psicològics, que requereixen un tractament específic que no existeix.
- El PSLJ tracta amb resultats satisfactoris el primer i segon grup, i es proposa abordar el tercer, un cop verificada la seva important prevalença, les limitacions derivades dels problemes psicològics, o amb necessitat de tutoria temporal en el curs 2017.
- L’experiència i els resultats posen de relleu la importància de la família. Es pot establir una tipologia bàsica:
- Dèficit involuntari, de capital social que es tradueix en la dificultat de generar capital humà.
- Dèficit en capital social degut a pautes de vida dels pares.
- Dificultats centrades en els fills i amb escassa incidència paterna en la seva resolució.
- Millorarem els resultats del programa aportant recursos educatius i de formació de capital social a les famílies del grup primer. Aquest seria un objectiu a afegir a l’esmentat en el punt 5 pel programa 2017.